El Cafè de Flore és un cafè-brasserie situat al número 172 del Boulevard Saint-Germain, a Saint-Germain-des-Prés, en el VI arrondissement de París, en el mitic ‘quartier latin’

Ací Guillaume Apollinaire rebia als seus amics, entre ells Max Jacob, Louis Aragon i André Breton, i la sala es va convertit en el lloc de trobada preferit dels dadaistes i els surrealistes. En els anys 30, la vida artística i intel lectual de la capital encara girava al voltant dels barris de Montmartre i Montparnasse, però ja s'anava traslladant poc a poc cap al barri universitari de Saint-Germain-des-prés. El poeta Jacques Prévert i els seus amics del "Grup octubre", es reunien allà, igual que Léon-Paul Fargue, Georges Bataille i Raymond Queneau. Els pintors i escultors els segueixen: era freqüent veure allà a Picasso, André Derain, Ossip Zadkine i als germans Giacometti.

Després de la Segona Guerra Mundial, Boris Vian anima el lloc. El cafè era, a mes a mes, el lloc predilecte dels americans Ernest Hemingway, Truman Capote i Lawrence Durrell, i també de renom membres del Partit Comunista Francès (PCF), com Louis Aragon i Marguerite Duras. En un gest de complicitat cap a ells, Paul Boubal crea llavors un partit fictici del qual tots els seus clients són socis, el Pouilly Club de France (PCF), del nom del vi blanc que més es servia. Eixe vi blanc encara existeix. Puc donar fé...

En els anys 60, els representants més il.lustres de la nouvelle vague i del món del cinema prenen el Flore. Els segueixen els grans dissenyadors de moda i famosos del món de la cançó. En els anys 70, el Cafè de Flore ja és un mite i és un dels llocs imprescindibles de la capital tant per als francesos com per als estrangers. Jim Morrison, cantant dels Doors el freqüentava tres setmanes abans de morir. El bó de Jim es va suïcidar a Paris “davant la impossibilitat de convertir-se en un poeta francés” (SIC..). De vegades la apocalíptica ‘The end’ en cara sona al bar tot i fent-li honor. Jim Está soterrat al cementeri de Père-Lachaise i no al de Montparnasse, junt a Sartre o al seu admirat Baudelaire (domage!), com hagués estat el seu desij. A la seua tomba mai li manquen clavells rojos i blancs. Un altre asidu del Flore era Julio Cortazar, el precursor del boom sudamericà.

Vam tindre que esperar molt per a sentar-se al lloc on hofeia Julio , la primera taula sortint a l’esquerra. Finalment ho vam aconseguir. Tornarem !